"Ben mirat, m'hauré passat la vida anant a la contra." Així defineix Xavier Pericay el seu itinerari vital des del final del franquisme fins avui. A partir de l'adolescència -sense oblidar les arrels familiars i el drama de la guerra civil- l'autor reconstrueix les etapes de la seva vida en el si dels corrents culturals i polítics catalans: la rebel·lió estudiantil i la simpatia per l'anarquisme; la Transició, amb el començament de l'hegemonia política i social del catalanisme; el debat sobre el model de llengua literària i dels mitjans de comunicació, on va tenir un paper destacat i molt crític amb l'Institut d'Estudis Catalans; l'etapa al Diari de Barcelona, amb la il·lusió que la política catalana es podia gestionar d'una altra manera; el pas per l'Institut de Cultura i el seu estatus de superfuncionari complaent amb la cultura oficial; l'adhesió a Catalunya Segle XXI i Ciutadans pel Canvi amb l'esperança d'acabar així amb el pujolisme, fins a la participació en la constitució de Ciutadans-Partit de la Ciutadania. En aquest llibre de memòries que en molts punts s'assembla a un assaig polèmic, Pericay repassa fets i personatges de la política, la societat, la cultura catalana de les últimes dècades i, sobretot, critica sense concessions la política lingüística vigent a Catalunya i també la complaença i inhibició intel·lectual -en la qual ell mateix va caure- davant el nacionalisme d'esquerra dominant. Unes memòries que no deixaran indiferent ningú, el testimoni de qui ha abandonat la visió sentimental del català i ha decidit no sacrificar-se més per la pàtria, com declara al final del llibre: "ni sóc dona, ni sóc de classe baixa, ni sóc de nació oprimida".