L'anàlisi històrica de l'experiència de Francesc d'Assís, principalment a través dels seus esctis, posa en evidència com el convertit de la ciutat umbra visqué aqueta sotragada de l'esperit no com un conflicte insanable que amarra en una solució frustrant, sinó com una tensió dialèctica que desemboca en una fòrmula poètica i jurícia basada en l'Evangeli.