Als anys trenta, París era la capital cultural del món. A la ciutat, s´hi aplegaven tots els artistes, escriptors, músics i actors. Però el 14 de juny de 1940, l´exèrcit de l´Alemanya nazi va ocupar París i, de sobte, el món de la cultura es va haver de preguntar: i ara, què? Alguns, com André Breton, es van exiliar; d´altres, com Irène Némirovsky, van fugir per acabar trobant la mort més tard; d´altres van passar a la clandestinitat i es van sumar a la Resistència; però la gran majoria va intentar continuar vivint i desenvolupant la seva obra. Sota el nazisme, l´activitat cultural de París es va mantenir en el seu punt àlgid. Aquesta constatació suscita una sèrie de preguntes: com van abordar els artistes i intel·lectuals el pitjor moment polític de la ciutat en tot el segle XX? El talent i l´estatus, van imposar una major responsabilitat moral? És possible que una cultura florís en absència de llibertat política? Treballar durant l´ocupació, suposava automàticament un acte de col·laboracionisme? Es pot sancionar un escriptor que ha comès el "crim" de tenir una opinió? Estan obligats els pintors, músics i actors més dotats a exercir el lideratge ètic? La recerca de respostes a totes aquestes preguntes és el punt de partida d´aquest llibre.