La política, té com a funció buscar consensos i normes generals per resoldre les diferències d’interessos o visions? O, més aviat, com també és el cas de l’art i de la filosofia, té a veure amb la dissensió, la pluralitat irreductible de perspectives i les diferències inconciliables? 

El pensament polític de Lyotard se situa en el camp de forces del que anomenava el "différend", és a dir, de les disputes entre dos o més parts que s’enfronten en jocs de llenguatge diferents -diferències que no poden resoldre’s recorrent a uns suposats universals, compartits i fonamentats, que permetrien una reconciliació que només pot resultar falsa.

Gerard Vilar, nascut a Barcelona el 1954, va fer estudis de filosofia a Barcelona, a Frankfurt i a Constança. Va ser becari DAAD i Humboldt a Alemanya. El seu primer càrrec docent va ser al departament de teoria i composició de l’ETS d’Arquitectura de Barcelona com a ajudant de Xavier Rubert de Ventós. Actualment és catedràtic d’Estètica i Teoria de les Arts al Departament de Filosofia de la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha estat professor convidat a universitats d’Alemanya, els Estats Units, el Regne Unit i Mèxic. Interessat sempre per les relacions entre l’estètica, l’ètica i la política, és autor dels llibres Raó i marxisme (1979), Discurs sobre el senderi(1986), Les cuites de l’home actiu (1990), Individualisme. Estètica, ètica i política(1992), La razón insatisfecha (1999), El desorden estético (2000), Las razones del arte (2005), Desartización (2010) i Precariedad, estética y política (2017). És coordinador del Màster d’Investigació en Art i Disseny d’Eina/UAB. Actualment és l’investigador principal del projecte MINECO «La generación de conocimiento en la investigación artística. Un punto de encuentro entre filosofía, arte y diseño», 2016-2018. També dirigeix el grup de recerca GRETA.