La casa de foc arrenca el 2014 amb l’enterrament d’en Jordi de Can Sol, l’home al voltant del qual giren les vides de molts personatges del Sallent, un llogaret de la Garrotxa més feréstega. Set anys abans, un home jove acabat de separar-se, s’ha traslladat a Can Mau, una masia del Sallent. La casa és inhòspita i els veïns desconfiats, però ell ha decidit refer la seva vida en aquell lloc. 

Com que el nouvingut fa de professor d’una aula d’acollida a Olot, en Jordi de Can Sol li demana que faci classes a la seva neta de tretze anys, la Mar, que té problemes a l’escola. “Aquesta nena es perdrà”, li diu. Ell acaba acceptant la proposta d’en Jordi, un home reservat que té una gran influència sobre la gent de la vall. En Jordi té el do de trobar aigua i treballa de saurí per a empreses constructores. La Mar sembla haver heretat algun dels dons de l’avi.

A poc a poc, es va teixint una peculiar complicitat entre el narrador i tots els de Can Sol: el Jordi, la filla Carmina i la neta Mar.

El narrador s’alimenta de les vivències que els altres carretegen en silenci. Va destapant la història del lloc, de les cases i de gent que no és el que sembla. Tira l’ham a les converses per descobrir què té a veure el Jordi amb les plantacions de marihuana al cor del bosc o amb l’incendi en què va morir el pare de la Mar. Com el saurí busca vetes d’aigua, ell busca històries soterrades i acaba fent-se un retrat de la vall, dels seus habitants, dels seus mites i d’ell mateix.