Aquesta obra tracta, amb voluntat d'exhaustivitat, la composició culta en català, un dels recursos de què disposa la llengua per a crear paraules noves. S'hi explica què són els formants cultes, com s'obtenen, de quina manera es combinen i quin comportament morfofonològic tenen (al·lomorfies, vocal d'enllaç, accentuació, reducció d'aplecs vocàlics, etc.). Aquest és un treball de descripció lingüística, però com que els compostos cultes apareixen sobretot en terminologia tècnica i científica, l'obra també és útil per a l'estudi de la terminologia (el vocabulari especialitzat) i la neologia (les tendències en la creació de paraules noves). A més, tot i que es refereix a la llengua catalana, part del que s'hi exposa també és útil per a l'estudi de la composició culta en altres llengües romàniques.