La sèrie «Pecats capitals» pretén oferir una visió fresca i rigorosa de cada «pecat» de la mà de joves assagistes catalans.

L'eficiència, la recerca de la productivitat i la necessitat de competir sembla que ens condueixin a la proscripció de la mandra. Tanmateix, sense mandra i sense les altres passions desordenades no és possible viure una vida plenament humana. Potser la tasca de l'home no consisteix a ascendir sinó a aprendre a conviure amb unes passions que el fan ser qui és.

La mandra és una característica essencial de la naturalesa humana, i el desig de superar-la, també. La mandra revela les nostres autèntiques motivacions, és un instrument de discerniment i pot ser la porta al descans i a la vida contemplativa. La mandra, les ganes de no fer res, ens obren l'espai interior. Però la seva veritable funció és la de vacunar-nos contra una imatge idealitzada de nosaltres mateixos, una imatge de la qual deriven un bon nombre d'obligacions fictícies que no aporten una millora substancial a la nostra vida.

Oriol Quintana (Barcelona, 1974) és doctor en humanitats per la Universitat Pompeu Fabra i professor adjunt a la Càtedra d'Ètica i Pensament Cristià de l'IQS (Universitat Ramon Llull). Compta amb una llarga experiència en el món de l'ensenyament. Els seus llibres van configurant una filosofia inconformista i crítica, no només davant el productivisme del model tecnocràtic de la nostra societat, sinó també davant aquelles filosofies espiritualistes que, mirant de compensar-lo, no fan sinó servir la mateixa mentalitat.

És autor de "Filosofía para una vida peor" (2016) i de "Cent preguntes filosòfiques" (2017), així com de diversos articles especialitzats en la figura de George Orwell. La seva darrera publicació, "Vostè i George Orwell" (2019), va guanyar el 26è Premi Joan Maragall d'assaig.