El dia de Nadal del 1962, Catalunya va ser escenari de la nevada més important de tota la seva història al llarg del segle XX. Per a moltes persones, especialment per als més petits, aquella fou la primera experiència amb la neu i ha esdevingut encara avui un record entranyable i únic. Gràcies a la popularització de les càmeres fotogràfiques, que en aquella època ja començaven a ser habituals a una bona part de les llars, es van disparar milers de fotografies que s’han conservat en els àlbums familiars com a testimoni de la gran nevada. Els efectes sobre la xarxa de transports i sobre la vida quotidiana en general van ser molt rellevants, i evidenciaren les mancances que els serveis públics de les viles i ciutats catalanes patien durant aquells anys centrals de la dictadura franquista. La solidaritat ciutadana és l’autèntica protagonista d’aquesta crònica gràfica, la majoria amb imatges inèdites, de Catalunya sota la neu.

Daniel Venteo Historiador i museòleg. Ha centrat les seves investigacions en la història de les institucions socials i culturals barcelonines. Ha comissariat exposicions com ara «La construcció de la gran Barcelona: l’obertura de la via Laietana, 1908-1958» (Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona, 2001) i «Catalunya.cat: un retrat de la Catalunya contemporània» (ampliació de l’exposició permanent del Museu d’Història de Catalunya, 2008). És autor d’una vintena de llibres monogràfics sobre la capital catalana, entre els quals destaca [Autobiografia de Barcelona]* (Efadós i Arxiu Municipal de Barcelona, 2013), aclamat per la crítica i qualificat per l’editorial del diari [ARA]* de «magna obra». També és autor de [Barcelona sota la neu]* (Efadós i Ajuntament de Barcelona, 2018), un recull de les millors fotografies d’un segle de nevades històriques a la capital catalana entre el 1887 i el 1985.