El 1975 una novel·la fresca i original, signada per un desconegut Émile Ajar, guanyava el premi Goncourt, el més prestigiós de França. Romain Gary despistava així el jurat, el públic i la crítica amb aquesta insòlita història d'amor, la de l'afecte d'un noiet àrab, Momo, per una vella jueva, la senyora Rosa, al barri parisenc de Belleville. Els adults -l'ancià cec que li ensenya àrab, la prostituta transsexual que viu dos pisos més avall, la mateixa senyora Rosa- solen dir-li a Momo que té «tota la vida al davant», però ell, veient com ells han perdut l'alegria, la felicitat i la salut, dubta si això és realment un motiu de joia o una maledicció. Novel·la bellíssima i alhora inquietant, amb milions de lectors a França, La vida al davant és molt més que la història d'uns personatges marginals, inoblidables, al París dels anys setanta; és un relat ple d'humor, vitalista i molt actual sobre la importància d'estimar per sobreviure a les adversitats. La vida al davant és, encara, l'única obra de Romain Gary traduïda al català. «La vida al davant és un dels grans llibres de tots els temps.» - Roslyn Fuller

Romain Gary. Nascut el 1914 a Lituània, sota domini rus, fuig a França amb la seva mare. Estudia Dret. Lluita a la Segona Guerra Mundial amb l'exèrcit aliat. Treballa per al servei diplomàtic francès i viu a Europa i Amèrica. És un dels escriptors francesos més prolífics, exitosos i controvertits, amb obres signades amb el pseudònim Émile Ajar -com ara La vie devant soi (1975), que rep el premi Goncourt, enmig d'una polèmica sobre la identitat del seu autor. També va escriure Éducation européene (1945), Les racines du ciel (premi Goncourt, 1956), La promesse de l'aube (1960), el recull Gloire à nos illustres pionniers (1962), Lady L (1963), Chien blanc (1970), Gros-Câlin (1974), Pseudo (1976) i L'angoisse du roi Salomon (1979). Gary se suïcida el 1980. Properament Angle publicarà Gos blanc. Jordi Martín Lloret (Barcelona, 1972). És traductor literari de l'anglès i del francès. Ha traduït, entre molts altres, Emmanuel Carrère, John Cheever, Philippe Claudel, G. K. Chesterton, Siri Hustvedt, Eugène Ionesco, Maylis de Kerangal, Carson McCullers, Ian McEwan i Nell Leyshon. El 2014 va rebre el Premi Ciutat de Barcelona 2013 i el VI Premi Mots Passants per la traducció de L'escuma dels dies, de Boris Vian.