A L’amargor de l’exili s’hi recullen alguns dels molts articles que Josep M. Murià i Romaní publicà a Santiago de Cuba, a Ciutat de Mèxic i, sobretot, a Guadalajara, entre 1943 i el principi dels anys vuitanta. Són articles d’opinió, sempre radicals en funció de la seva catalanitat intransigent, noticiaris generals sobre la situació de Catalunya i dels exiliats durant el franquisme, notes biogràfiques de personalitats catalanes que morien lluny o dintre del país, alguns dels molts poemes que va escriure i fragments de la seva vida. Tots aquests escrits els va recollir l’any 1979 la professora i periodista Dolors Pla, creadora del memorial Archivo de la Palabra, en el decurs d’una llarga entrevista amb Murià, gravada i transcrita a la seva casa de Guadalajara. BiografiaJosep M. Murià (Barcelona, 1907 – Guadalajara, Mèxic, 1999), periodista, escriptor i militant polític per la independència de Catalunya. Es formà, en el camp del comerç, la indústria i la cultura catalanes, al CADCI (Centre Autonomista de Dependents del Comerç i la Indústria). S’adherí a Acció Catalana Republicana, al Partit Nacionalista Català i, a l’inici de la guerra, a Estat Català. El 1934 es casà amb Anna Rouret, de l’Escala (amb qui va tenir dos fills, Guifré i José Maria), germana del dirigent d’ERC Martí Rouret. Treballà al Servei de Cooperació Agrícola, de la Generalitat, i, en caure el front d’Aragó (març de 1938), es féu voluntari i s’allistà a l’exèrcit, on fou nomenat “milicià de la cultura” i prengué part en la batalla de l’Ebre (octubre-novembre de 1938). S’instal·là, a finals d’aquell any, a Guadalajara ( Jalisco), es vinculà al Centre Català de la ciutat, i, de 1961 a 1976, fou el promotor i director del Butlletí d’Informació Catalana i escriví a diverses revistes de l’exili (Butlletí de Santiago de Cuba; Ressorgiment, de Buenos Aires; Xaloc, de Mèxic, etc.). Va reprendre la seva obra poètica, narrativa i d’assaig historicopolític i fou professor de literatura a la Universitat de Guadalajara i a d’altres institucions mexicanes. Des de 1969 fins poc abans de 1999, any de la seva mort, a 92 anys, retornà diverses vegades a Catalunya.