"Les cendres de Pasolini" és, en una orgia d’estils, el primer assaig de Jaume C. Pons Alorda, o sigui, una aproximació, un intent, una temptativa, una provatura, un conjunt d’apunts o una reverberació d’idees. A través d’articles, contes, proses o poemes de totes les formes possibles, l’autor indaga els entreforcs de l’obra, la figura, les arrels i les herències de Pier Paolo Pasolini en la cultura catalana entesa dins d’un marc europeu. Amb obres atrevides com aquesta es confirma que les passions i les obsessions ens orienten per crear i viure orgànicament.