Una jove gitana i un vell rellotger es troben d’improvís a la frontera d’Eslovènia. Ella creu en el destí, en els signes, en el Déu de les coses, i es mou per impulsos i creences. Ell se sent una peça més dins de la màquina del món, que interpreta seguint les regles del Mikado, on cada moviment necessita una reflexió, on una decisió precipitada pot provocar el final del joc. Una conversa íntima i poètica entre dos desconeguts completament oposats. Un dels diàlegs més bells sobre la vida i la societat.