L'espai de les dones als diccionaris estudia la presència, l'absència i el tractament de les dones al Diccionari General de la Llengua Catalana (1954) de Pompeu Fabra, i parcialment al Diccionari de la llengua catalana (1995) de l'Institut d'Estudis Catalans i a la 21a edició del Diccionario de la Lengua Española (1992) de la Real Academia Española. En aquest sentit, l'estudi posa en relleu que tots tres diccionaris coincideixen a mostrar, en major o menor grau, una orientació androcèntrica que tendeix a excloure o minimitzar les dones i a presentar les en una relació de subordinació respecte dels boines. De les anàlisis de les obres es desprèn que els diccionaris no són únicament un reflex de la realitat social, sinó que pel fet de ser fonts de consulta i estudi, ensenyen, expliquen o prescriuen la llengua, però també ensenyen, expliquen i, fins i tot, prescriuen com és o com ha de ser el món. Poden contribuir, doncs, a conformar una determinada visió del món i, per tant, a perpetuar els estereotips de gènere.