Jaume Renyer fa en aquest llibre un repàs a l'evolució recent del republicanisme català contemporani, centrant-se especialment en el principal partit que representa ara aquest corrent de pensament, Esquerra Republicana. És evident que Esquerra ha experimentat en els darrers vint anys, però sobretot a partir del 1996, un procés ascendent tant pel que fa als resultats obtinguts en les contestes electorals com a la seva incidència social. A hores d'ara, és present arreu dels Països Catalans i, al Principat, ha arribat a tenir prou representació parlamentària per ser component essencial del govern de la Generalitat. El 2007, però, els estatus aprovats arreu dels Països Catalans no permeten ni cobrir les necessitats socials i econòmiques ni assolir el reconeixement nacional que el país necessita. Per si això fos poc, la perspectiva que una sentència del Tribunal Constitucional redueixi encara més l'àmbit de decisió de la Generalitat pot suposar l'esgotament de la via autonòmica com a fórmula d'autogovern. I alhora, això es produeix en un moment de debilitat del catalanisme i d'involució a l'Estat espanyol, on el projecte de l'Espanya plural es difumina, mentre emergeix un nacionalisme espanyol que exclou qualsevol fórmula de convivència plurinacional. En aquest marc, la formulació d'un projecte sobiranista creïble requereix la renovació de valors socials i culturals. Sens dubte, el republicanisme pot aportar un ideari propi, diferent del que caracteritza el liberalisme o el socialisme fins ara hegemònics, i amb això pot contribuir decisivament a aquest canvi històric que el país necessita si vol sobreviure com a comunitat nacional diferenciada i no ser assimilat dins de l'ordre estatal espanyol.