La trajectòria vital d'Antoni Rovira i Virgili (1882-1949) va lligada al moviment social i polític que es produeix a Catalunya al primer terç del segle xx per convertir el català en una llengua nacional. Els esforços socials per promoure l'ús públic del català, les esperances d'obtenir el reconeixement oficial de la llengua pròpia, els progressos en l'àmbit de la codificació lingüística i de la implantació social de la normativa de Pompeu Fabra -i tants altres aspectes d'aquesta història de reivindicacions, propostes i projectes, i també de recels, obstacles, prohibicions i fracassos- esdevenen una realitat viva i encesa en el combat personal de l'insigne escriptor i polític. En aquest estudi, promogut per la Diputació de Tarragona, Jordi Ginebra, professor de la Universitat Rovira i Virgili, ens presenta els avatars d'una història complexa, apassionant de seguir i rica en incitacions per a la reflexió sobre el present.