A la ciutat, un munt de taques petites i llunyanes transiten soles fent el seu camí. Però si ens hi atansem i observem allò que passa, a través de la lupa descobrim que cadascuna d’aquestes taques insignificants és un microcosmos en sí mateix, i que cadascuna d’aquestes ànimes petites té els seus dubtes, els seus somnis i també projecten la seva pròpia ombra.

L’ombra de les formigues ens parla de persones que lluiten. Són trenta-nou relats que reivindiquen les petites lluites diàries. Perquè, al capdavall, tots estem sols davant la vida i l’únic que ens acompanya és el nostre propi batec.