Quina és la salut actual de la llengua catalana? Aquesta és una qüestió controvertida que es podria resumir amb una imatge: el català és a la Lliga de Campions de les llengües minoritzades. Això fa que comparteixi algunes característiques pròpies de les llengües plenament normalitzades i algunes que són pròpies de llengües en perill. Manual d'autoajuda per a catalanoparlants és una crida a la mobilització dels catalanoparlants en relació a l'ús de la seva llengua, tant als iniciats o aprenents com a aquells que la tenen com a llengua pròpia assumida. Perquè, en les societats actuals, les llengües amb bona salut són les que tenen un oral fort i presència en els mitjans de comunicació de masses. Sota aquesta premissa, en les pàgines del llibre hi ha arguments i eines per desmuntar prejudicis lingüístics i exercir la fidelitat i confiança lingüístiques, una pràctica que assegura la viabilitat futura de la llengua catalana. L'explicació de l'argumentari i de les conductes estan servides de forma planera i visual, amb decàlegs, exercicis de reducció a l'absurd, anècdotes, històries personals i un punt d'ironia marca de la casa.

Andreu González Castro (l'Hospitalet de Llobregat, 1974) ha publicat diferents reculls de poemes: Currículum vitae (2002), Retablo de Nueva York (2004), Obra Nueva (2005), Epigrames del Mas d'en Gall (2007), Maniobras diversivas (2008), Apuntes para un atlas (2015) i Epigrames de Telobis (2017). Amb Ramon Gasch ha escrit les novel·les Bon cop de falç! (2011), Defensors de la terra (2013) i La venjança dels almogàvers (2015). També ha publicat el llibre de contes Safata d'entrada (2009) i ha coordinat en col·laboració amb Iván Sánchez Moreno La palabra justa. Homenaje a José Carol (2009). Juntament amb Armando Luigi Castañeda ha escrit 100 motius per ser del Barça i no ser del Madrid (Cossetània, 2010). Ja en solitari, és autor de 100 moments estel·lars del Barça (Cossetània, 2011), 365 acudits per a culers (Cossetània, 2013), 365 acudits per a indepes (Cossetània, 2014) i Herois indepes (Cossetània, 2016), que posa text als cromos de l'il·lustrador Jordi Calvís. Ha guanyat, entre altres, el Premio Universidad de Sevilla (2003), el Premio Nacional Miguel Hernández, d'Oriola (2005), el Premi Les Telúries (2009), el Premi Nèstor Luján de Novel·la Històrica (2011) i el Premi Vila de Martorell (2014).