Glosar -el glosat- és el terme que fem servir per denominar una pràctica que consisteix a cantar versos que s'improvisen al moment mateix d'interpretar-los. El glosat o la cançó amb text improvisat no és un fet aïllat del nostre país. Moltes cultures del món comparteixen aquesta pràctica. En alguns indrets gaudeix d'un alt reconeixement de tota la societat i els seus actors hi tenen un lloc destacat. En aquest manual us mostrarem algunes de les tonades que darrerament s'han difós a casa nostra. La tria ha estat difícil perquè es partia d'una llista amb més de cinquanta tonades. Una llista, val a dir, que creix cada vegada que algú recorda o descobreix que en un determinat poble es manté una tradició viva o hi ha reminiscències d'una pràctica que respon a aquestes característiques. Les tonades que us presentarem es poden classificar, segons criteris de dificultat, en tres grups: iniciació (perdiueta, garrotín i corranda), intermedi (jota, simbomba i pandero) i avançat (albades i glosa menorquina). Qualsevol persona pot començar a glosar en alguna tonada d'iniciació. Quant al grup intermedi, cal considerar que les melodies són més difícils d'assimilar per qui no les ha rebut de tradició. Cal, per tant, un procés d'immersió una mica més llarg i profund. Finalment, respecte a les melodies de nivell avançat cal dir que exigeixen hores i també capacitat. En el cas del cant d'estil és imprescindible una tessitura determinada i força habilitat vocal per ser-ne cantador. Com podreu comprovar, la majoria de gloses són improvisacions d'estrofes de quatre versos heptasíl.labs.