Nando Cruz (Barcelona, 1968) es dedica al periodisme musical des de finals dels anys vuitanta perquè dues de les coses que més li han agradat, des de sempre, són escoltar música i escriure. Ha publicat a El Periódico de Catalunya, Rockdelux, Nativa i Time Out BCN, entre altres mitjans escrits. També ha col·laborat en programes musicals del 33 i BTV. A més, és autor dels llibres Una semana en el motor de un autobús: La historia del disco que casi acaba con Los Planetas iPequeño circo: Historia oral del indie en España. Odia amb totes les seves forces aquella frase de Frank Zappa que diu: «Escriure sobre música és com ballar sobre arquitectura.»

Mazoni, Jaume Pla (la Bisbal d’Empordà, 1977) va fundar el seu primer grup als 13 anys i va anar acumulant projectes fins a erigir-se en líder dels seminals Holland Park. Després d’un viatge iniciàtic per Europa, va centrar-se en Mazoni, el projecte amb què ha trobat la seva veu personal i també el reconeixement del públic. Sempre sota el segell Bankrobber, ha publicat els discos 7 songs for a sleepless night (2004),Esgarrapada (2006), Si els dits fossin xilòfons (2007), Eufòria 5 – Esperança 0 (2009),Fins que la mort ens separi (2011) i Sacrifiqueu la princesa (2013), a més d’una colla de senzills i algun directe. A més de tocar en els principals festivals del país, Jaume Pla també ha protagonitzat aventures singulars com ara la gira de 31 dies consecutius que aquest llibre repassa.Això no és un llibre: en són dos. I han nascut junts però capgirats perquè així s’expliquen i s’entenen molt millor. El març del 2010, Jaume Pla, àlies Mazoni, va inventar-se la Gran Gira Americana per Catalunya: 31 concerts en 31 dies. Va ser una aventura físicament extenuant que va documentar setmana rere setmana el periodista Nando Cruz. D’aquella llarga i sucosa sessió d’entrevistes, plena de confessions, anècdotes i reflexions, en va sortir un primer relat conversa que despulla amb cruesa i sinceritat extrema la vida del músic a la carretera: tot el que implica anar per Catalunya amb una guitarra i unes cançons, tot el que va succeir durant aquells 31 dies, tot el que li va passar pel cap al Jaume…

Aquell llibre va quedar guardat amb la intenció de veure la llum en el cinquè aniversari de la gira, però cinc anys després al Mazoni se li va acudir fer-­ne una altra de grossa: capgirar l’aventura del 2010 i tancar-­se un mes en un museu a compondre. Si abans havia volgut dur al límit l’ofici del músic ambulant, aquest cop duria al límit l’ofici de fer cançons. I d’això tracten les entrevistes que formen el segon relat conversa: de tot el que hi ha darrere l’acte compositiu, de tot el que amaguen i sostenen les set cançons que Mazoni va escriure durant la seva estada a l’Arts Santa Mònica.

«31 dies de gira» i «31 dies tancat» són dues proves de resistència, dues sacsejades als suposats límits del seu ofici, però, sobretot, són dues aventures capgirades amb les quals podem conèixer més a fons no només el Mazoni sinó també tot allò que enlluerna i treu la son a aquesta gent que es dedica a escriure cançons i a cantar-­les pels llocs.