Els relats de Ni puc ni vull se situen a la frontera de l’aforisme esmolat i les entrades d’un dietari personal. Que ningú no s’enganyi: la seva simplicitat ho és només en aparença. En la brevetat, Lydia Davis explota el seu univers quotidià, empeltat d’ironia, ritme i intel·ligència. De fet, sembla que, aïllant els elements més ínfims del dia a dia i mirant-se’ls del dret i del revés, Davis extregui tot allò que té d’extravagant la nostra vida. A Ni puc ni vull, el lector hi trobarà relats lite...