Paisatges de Hopper no respon a estereotips literaris més o menys establerts. Assaig? Biografia? Estudi? Novel·la biogràfica o assaig novel·lat? L'autor ens assenyala com s'ha de començar a entendre i a llegir aquest llibre: com un relat. Un relat que ens encara a l'obra de Hopper no des del punt de vista de la crítica d'art, d'orientació estrictament acadèmica, sinó que descriu de forma literària les obres de l'artista nord-americà.

Així, Jordi Coca bandeja els límits rígids del gènere biogràfic alhora que Hopper esdevé a través de la seva obra un personatge de la narració explicat en tercera persona -i no és pas un personatge qualsevol. Un dels mèrits que té el text de Coca és el d'integrar, de fondre en un de sol, llenguatges provinents de gèneres i disciplines molt diferents.

L'escriptor esbrina com es poden arribar a expressar «les coses sense nom», el que «no es pot dir», la «vulnerabilitat de les persones», la «tossuda persistència de la vida». Com fer explícites les incerteses i la solitud. Aprofundint en els problemes plàstics, ens mostra, mitjançant Hopper, com s'objectiven les emocions, com es fan versemblants les fragilitats i els sentiments contradictoris que ens provoca la relació amb tot quant ens envolta dins el corrent immutable del temps.