"Paràboles i paradoxes" és un text estrany i fragmentari. Però rere aquesta estranyesa i rere l'aparent falta de nitidesa s'hi troben les qüestions que van obsessionar una de les ments més particulars, rebuscades i laberíntiques del segle passat: la feixuguesa de la llei i de l'Estat, davant dels quals ningú pot escapar i que generen un sentiment d'angoixa i d'opressió; la marca inesborrable del pecat original i les lectures poc comunes i sorprenents que en fa l'autor, i paràboles sobre la Torre de Babel i relats sobre la impotència d'un déu de la talla de Posidó.