Cada vegada més, la història s’escriu en primera persona. Els historiadors ja no es conformen amb la reconstrucció i la interpretació del passat. Ara experimenten la necessitat d’explicar també la seua història, personal i familiar. S’ha configurat així un nou gènere híbrid, exemplificat sobretot per les obres d’autors com Ivan Jablonka o Philippe Artières, que expliquen amb detall la història de les seues investigacions i descriuen les seues emocions amb un estil força literari. Des de l’altre ...