Els "Pensaments", que ara presentem en traducció catalana juntament amb alguns opuscles que els complementen, constitueixen un dels cims de la reflexió sobre la condició humana i tenen, a més, la virtut de fer entrar el cristianisme en el debat cultural.

Els "Pensaments" són, substancialment, el que ens ha arribat dels materials preparatoris d’una apologia del cristianisme: un conjunt de notes sobre religió i altres temes que han aconseguit —cas únic en la història de la cultura— ser considerades un dels cims del pensament i de la literatura de tots els temps. Són susceptibles de diverses lectures: les dues principals són la filosòfica, que hi reconeix el pòsit de Montaigne i Descartes, i l’apologètica, que hi retroba el fons bíblic i augustinià, com també la influència dels catalans Ramon Martí i Ramon Sibiuda.

Blaise Pascal (Clarmont, 1623 ‒ París, 1662), científic, escriptor i pensador cristià, és el geni més polifacètic del grand siècle francès. Com a científic, és l’inventor de la màquina de calcular, el precursor de la geometria projectiva, l’iniciador (amb Fermat) del càlcul de probabilitats, l’inspirador de l’algorisme leibnizià del càlcul infinitesimal i el descobridor del principi de la transmissió de la pressió dels fluids que porta el seu nom. En contacte amb els jansenistes, va descobrir un estil de cristianisme que li va canviar la vida i que el va portar a defensar la causa de Port-Royal en les Provincianes, l’obra en què es va revelar com a gran escriptor. Els darrers anys de la seva vida va treballar en un projecte d’apologia del cristianisme, del qual ens resta un gran nombre de fragments sobre el diví i l’humà, publicats pòstumament amb el títol de Pensaments.