Francesc, pelegrí de l?Absolut, només pot ser comprès acceptant la seva lógica: disciplina, oficis, dejuni, cases, etc., tot el que podem anomenar estructura és provisional, relatiu. Francesc personalment viu una realitat diferent: la cósmica i la crítica, si es vol. És el que testimonieja el Càntic del germà Sol. És en aquesta dimensió que el capten una sèrie de personatges descrits en el llibre. Malgrat l?originalitat de la seva conversió, Francesc es mostra en tot moment Fidel a l?Església de Roma, tot i l?originalitat de la propia crida, tal com afirma explícitament en el seu Testament.