LÆEdu, en Toni i en Quim són tres amics que es passen la vida a la muntanya. Escalant, esquiant, passejant, tant se val com, sempre troben temps i ganes per practicar aquesta activitat tan addictiva, que es converteix en la seva manera de viure. Però un dia la cordada magnífica de tres membres perfectament compenetrats es veu sobtadament reduïda a dos. Després de la mort dÆen Toni, lÆEdu sent dolor, ràbia, desconcert, un gran buit. La profunda crisi oberta amb la mort dÆun altre company durant lÆexpedició al Nanga Parbat el 1997 ûque lÆEdu narra a Mentre hi hagi llum (Desnivel 2002)û porta lÆautor a formular-se les preguntes més doloroses: com sÆha de viure sense lÆamic desaparegut? Es podia haver evitat? Algun dia em tornarà a semblar bonica la vida? I mentre cerca les respostes, lÆEdu segueix escalant. Després del Nanga prova un intent a lÆAma Dablam el 2001 i a lÆEiger, per lÆaresta Mittellegi, el 2002. Cada escalada li fa venir a la memòria records dÆaltres, realitzades en temps més feliços, però al mateix temps cada cim lÆacosta a lÆacceptació del que és inevitable i a la pau interior. Amb aquest llibre lÆautor salda el seu deute amb la natura de què forma part i que ha estat un punt de suport i una referència sòlida en els moments més difícils de la seva vida. I és que la neu de lÆalta muntanya, «com que és tan blanca», ens permet somiar desperts.