Presentem el primer volum de l?edició de la poesia completa de Francesc Vicent Garcia, juntament amb Fontanella, el poeta més important del Barroc català i el més popular de tots. L?editorial Barcino s?ha proposat recuperar tota la seva obra en una edició en tres volums, a cura d?Albert Rossich, de la UdG, un dels millors especialistes en Garcia del nostre país. El primer volum apareixerà a l?abril d?enguany, i llibre reuneix els sonets i les dècimes, amb l?ortografia regularitzada a partir de les normes actuals, però respectant les característiques de la llengua de l?autor. És una edició anotada i comentada, i amb una introducció que permet descobrir, entendre i gaudir la poesia del rector, el poeta català mes important entre March i Verdaguer. Arran de la tasca d?investigació de Rossich, que l?ha abordat com si fos una edició crítica, s?han incorporat al llibre obres que havien estat censurades o simplement havien quedat oblidades i s?han revisat a fons les versions dels manuscrits per oferir el text més depurat possible. També s?han descartat alguns poemes que popularment s?havien atribuït a Garcia, però que s?ha demostrat que eren apòcrifs (i que es recolliran en el tercer volum de l?obra). El segon volum, que apareixerà a princpis de 2024, conté la resta de poesia original del rector, i el tercer i últim, contindrà la Comèdia de santa bàrbara, l?obra en prosa, i les poesies apòcrifes. Fins ara no existia una edició comentada de les poesies del primer dels autors barrocs, i només se?n trobaven les obres en antologies o edicions que reproduïen l?edició prínceps, de 1703. Garcia va escriure uns cent seixanta poemes, una obra de teatre (la Comèdia de Santa Bàrbara) i un sermó en prosa. La major part d?aquests poemes són de caràcter satíric i burlesc i segueixen el corrent poètic del conceptisme hispànic. El seu estil busca, sobretot, sorprendre amb associacions d?idees inesperades o conceptes que obliguen el lector a esmolar l?enginy. També utilitza tècniques i figures retòriques que posen de manifest les ambigüitats del llenguatge, com les paradoxes, els oxímorons i les dilogies (paraules de doble sentit). Les imatges que fa servir acostumen a remetre a la seva realitat quotidiana, així com a la tradició clàssica. La gamma temàtica de Garcia va força més enllà del tractament de l?amor, en les seves diferents formes i conseqüències. Per exemple, com a bon poeta barroc, també parla de literatura. Ho fa quan se sorprèn de l?abundància de poetes de l?època, quan es riu del lector o d?ell mateix, o quan rebutja explícitament les convencions literàries del seu temps, especialment les metàfores estereotipades que es feien servir per descriure la bellesa femenina. Així mateix, el veurem arrencar un somriure al lector amb ocurrències construïdes entorn dels elements més diversos del seu entorn més proper: un bandoler famós, un bevedor d?aiguardent, frares i monges de moral relaxada, la majordona, o l?escolà que va tenir al seu servei i que va morir molt prematurament. La idea del desengany del món, tan pròpia dels poetes barrocs, batega en el fons de moltes de les seves facècies satíriques, però rarament adopta un to melancòlic o trist. És un poeta jovial, intel·ligent i que depara moltes sorpreses al lector curiós d?avui. L?edició s?integrarà a la Biblioteca Barcino, i se sumarà a un catàleg on hi ha, entre d?altres, les principals novel·les de Llull, una antologia comentada de March, el Jaufré o un recull de la poesia apareguda amb motiu de la Guerra dels Segadors, una bona mostra de poesia barroca popular i politica.Saragossa, 1579-Vallfogona de Riucorb, 1623. La família era de Tortosa, però ell va néixer a Saragossa perquè el seu pare s?hi va desplaçar per motius de treball. A la mort del pare, quan tenia tres anys, ell i la mare es van traslladar a Tortosa, on aquesta es va casar amb el llibreter Pere Bono. Garcia va anar a estudiar a Barcelona i el 1605 va ser ordenat sacerdot a Vic, on va servir el bisbe Francesc Robuster. El 1606 va obtenir la rectoria de la parròquia de Vallfogona de Riucorb, que va conservar tota la vida. Tot i això, es va relacionar amb nobles i personalitats de l?època, com alguns membres de la família Montcada, el comanador de Vallfogona, i fins i tot el virrei Marquès d?Almazán, entre d?altres. Cap al final de la seva vida va anar a Girona a fer de secretari del bisbe Pere de Montcada, però aquest va morir al cap de cop. Els dos últims anys Garcia va obtenir el títol de doctor en teologia, residí un temps a Madrid i al cap de pocs mesos, tornat a Vallfogona, va morir.· Per la qualitat de la seva obra i per la popularitat que va assolir, dins la història de la literatura catalana és el poeta més important entre Ausiàs March i Jacint Verdaguer. · Actualment és impossible trobar cap edició de la seva obra (això fa que aquesta sigui esperada per molts lectors). · L?obra de Garcia és majoritàriament satírica i resulta divertida de llegir per als lectors d?avui. · Els temes més recurrents són l?amor, l?erotisme, el goig de viure, la vida quotidiana i l?actualitat social i política. · Connectarà bé amb lectors a qui agradi l?humor intel·ligent, els jocs intel·lectuals i d?enginy, l?erotisme, la història de Catalunya i la poesia. · El pròleg i les notes faciliten la comprensió de les dues obres que es presenten. · La de Garcia és una època de renovació per a la poesia en català: com a resultat de l?adopció de l?estètica barroca, apareixen molts poetes en la llengua del país, i Garcia n?és el capdavanter. El lector català mitjà no està familiaritzat amb aquest període de la nostra literatura: la desco-berta d?un període desconegut i de gran interès, pot ser un bon reclam comercial. · Tot i ser poc conegut com a poeta, el Rector és molt conegut com a personatge, ja que és un mite popular de l?imaginari català. És el protagonista de desenes de rondalles, anècdotes i acu-dits que s?han transmès de forma oral durant generacions arreu del Principat · L?edició ha anat a càrrec d?Albert Rossich, reconegut especialista en la poesia de Vicent Gar-cia i el Barroc català, que s?ha dedicat des de 1980 a l?estudi de l?obra del Rector. · És una lectura que sempre s?esmenta en les recomanacions de batxillerat i és imprescindible per als estudis de filologia catalana.