Poesia escènica XV: Accions musicals conté la recopilació de les Accions musicals que Joan Brossa escrigué entre 1962 i 1978 i d’aquelles peces posteriors que en continuen l’esperit transgressor: L’armari en el mar (1978), Brossiana (1991) i Acció musical per a Joan Miró (1993). Si la seva majoria foren estrenades en el seu context, moltes tenen també en comú la seva gènesi en l’encàrrec d’algunes de les personalitats més reconegudes del panorama de la música catalana contemporània. Al llarg del volum, el lector podrà observar les fecundes relacions que Brossa mantingué amb Josep Maria Mestres Quadreny o Carles Santos, que prologa el present recull amb un text de lèxic eminentment sonor que enllaça amb la vessant més popular de la poesia escènica. El lector trobarà també en aquesta recopilació l’òpera Cap de mirar (1991) per la significació que el mateix Brossa li atorgà a l’hora de crear, d’acord amb el conjunt d’accions musicals, «una realitat teatral que vagi sorgint en el transcurs de la representació» i «que sigui un pas endavant en el desenvolupament del teatre d’òpera contemporani».

Joan Brossa (Barcelona, 1919-1998) és un autor prolífic en tots els gèneres que practicà. Començà la seva trajectòria durant els anys quaranta, de la mà de J.V. Foix, Joan Miró i Joan Prats. Fou cofundador de les revistes Algol (1946-47) i Dau al Set (1948). Malgrat una intensa activitat desplegada des dels seus inicis, no fou fins a l’any 1970 quan començà a ser conegut des del punt de vista literari gràcies a la publicació de Poesia Rasa i els volums poètics que el seguiren, i de tota la Poesia escènica (entre 1973 i 1983). En el terreny plàstic, la seva obra no començà a difondre’s fins al 1986, data de la primera exposició antològica a la Fundació Miró, Joan Brossa o les paraules són les coses. A partir d’aquest moment Brossa s’imposà com una de les figures cabdals de la literatura i l’art catalans contemporanis. Tot i que considerà el seu teatre com a «poesia», el nombre de peces teatrals escrites és superior al de poemaris: més de tres-centes vint peces, de llargada molt desigual. Se n’hi troben de presidides pel diàleg, d’altres per l’acció, o d’altres pel tema, en què sempre es pot descobrir d’alguna manera el particular «enraonar a partir del silenci» de Brossa. La present edició vol posar a disposició del públic lector tota l’obra teatral del poeta en petits volums que en facilitin la lectura i la representació. La intenció és la de fer reviure la poesia escènica de Brossa des de la mateixa concepció que ell en tenia: «jo entenc el teatre com una activitat retreta dintre regions poètiques».