Aquest llibre no és pas un manual per aprendre a parlar portuguès, ni tampoc ben bé una gramàtica d’aquesta llengua, i alhora té una miqueta de cada cosa. Però l’objectiu principal que es proposa és oferir un tast d’un ventall de cultures fascinants —com ho són totes— que fan servir el portuguès. S’inspira en certa manera en la fantàstica feina que dues lingüistes, Beatriz Fernández i Anna Pineda, van fer fa uns anys en l’obra Basc per a catalanoparlants. Però si allà les autores volien subratllar sobretot que, malgrat les aparences, totes les llengües tenen moltes coses en comú, aquí la pretensió és fins a cert punt la contrària: mostrar que fins i tot llengües tan semblants com el portuguès i el català presenten particularitats enlluernadores que les fan tan interessants i úniques. Des del català, aprendre i comprendre el portuguès és fàcil. A més, es pot dir que tots els qui parlem català també parlem o entenem altres llengües romàniques, i ja se sap que com més se’n saben, més fàcil és aprendre’n de noves. Així doncs, aquest llibre vol ser potser un primer pas, un despertador de curiositats cap a una llengua tan pròxima en tots els sentits, i sovint tan ignorada per aquests verals. Però aquest llibre té encara una altra utilitat afegida: que els parlants de portuguès que hi tinguin curiositat, en llegir-lo coneguin i es reconeguin en el català.

En aquest llibre, Pere Comelles «aborda el portuguès en les seves característiques lingüístiques, però també en els seus aspectes històrics, socials i polítics. Tracta, per exemple, de la relació entre portuguès i gallec (una altra llengua que, per a la majoria dels brasilers, és una il·lustre desconeguda), de les especificitats del portuguès de cada banda de l’Atlàntic, de l’expansió del portuguès pel món i de les víctimes que ha anat deixant pel camí, milions de persones que van perdre-hi la vida i, en el mateix procés, moltes llengües que hi van perdre els parlants. Tot això en un llenguatge que prova de dialogar al màxim amb els seus lectors, en una conversa gairebé informal en què va presentant, amb bones estratègies discursives, el que el portuguès té i pot tenir d’interessant per als catalanoparlants.» Marcos Bagno, Universidade de Brasilia