La poesia dÆAntonina Canyelles és com la visió dÆuna estrella fugaç, com un tret, com una guillotina Amb el pas lluminós del cometa, amb lÆesclat de la pólvora, amb la caiguda del tall dÆacer o amb un poema seu ningú no queda indiferent, quelcom canvia o es remou dins dels engranatges del lector. Perquè la seva no és només una grandíssima obra dÆaquest gènere complex anomenat poesia, és un tret de literatura de la més pura disparat al bell mig dels nostres estèrnums. Mogut per lÆinflux dÆaquests...