A l'hivern del 2009, el matrimoni de deu anys de Rachel Cusk es va acabar. La vida tal com ella la coneixia va desaparèixer, «com un trencaclosques que hagués quedat reduït a una pila de peces escantellades». Seqüela narra aquest difícil viatge en què l'autora es redefineix com a dona soltera. Amb una sinceritat absoluta i una gran destresa, Rachel Cusk comparteix aquest capítol transformador de la seva vida però ho fa sense endinsar-se en les raons del trencament del seu matrimoni; en el seu lloc, aprofundeix en com se sent i descriu amb precisió la devastació que suposa el divorci, amb el seu còctel d'ira, dolor i desorientació. Cusk sacrifica ser «correcta» per ser tan brutalment honesta com pugui. Una reflexió profundament personal, sobre el lloc que la separació ocupa en la nostra societat. «Fascinant [ ] i plena de sentiments [...] Cusk és una gran observadora dels rols que les persones, i sobretot les dones, fan en societat. Estudia no només els papers que assumeixen per tradició i ideologia, sinó també com aquests afecten la comprensió d'elles mateixes.