Si tothom vol seure, qui farà les cadires? és un poemari comparable a pujar a una forta atracció de fira, per les constants emocions i sobredosi d’adrenalina. Passar d’un poema a l’altre és com anar resseguint la via d’una gegantesca muntanya russa. De la pista de llançament al turó ascendent, elevant-nos-en per la primera torre amb inclinació de 90 graus. Dalt de tot, el «catxar» ens deixa anar i la mateixa inèrcia farà que comencem una cursa a tota velocitat plena d’emocions, rotacions en espiral, loopings, caigudes lliures, i tota una sèrie de batzegades emocionals». [Vicenç Zumajo] La portada i les il·lustracions son d’Andrea Planas.