En un món on tot és signe i on no sempre sabem el que ens fan les ferides, un llibre ens posa un símptoma entre les mans. Són traces i indicis, marques i talls que no són de paper. Potser no sabem com funcionen ni què volen dir perquè els panys no tenen clau. Però parlen d’una cultura i d’una memòria, les nostres, que han fet del símptoma desviació, malaltia i repressió. Tantes vegades les nostres llengües n’han fet trastorn, pertorbació, patologia. Histèria o melancolia. També exotisme i alteri...