La Sara és una Quixot empatxada de lectures apocalíptiques i, arran d’'unes inundacions extremes a Barcelona, decideix fugir cap a l’'Empordà. A l’'expedició l’'acompanyen un marit que exporta pollastres al Brasil, una filla adolescent que vol un gos i una tieta excèntrica que no hi toca gaire. L’'objectiu és refundar l’'Edat Mitjana amb tecnologia del segle XXI. En contacte amb la natura, la Sara aprendrà a pactar amb l’'amenaça, però primer haurà de superar un remordiment profund, el seu empatx filosòfic, les baralles amb la filla i la solastàlgia*. L’'amor i assumir la pròpia fragilitat seran les úniques sortides per sobreviure i recuperar el lligam amb els altres.*La solastàlgia és un terme híbrid (consol + dolor) ideat per l’'activista australià Glenn Albrech. Designa la tristesa causada per la destrucció del nostre entorn i, de retruc, de tot el planeta Terra.