Les terres de l’Ebre constitueixen un territori marcat pel riu que les travessa i pels tòpics que les envolten. Aquest llibre intenta esvair-los i explicar la doble condició de frontera i de frontissa físiques i mentals d’un sud que només és un centre malinterpretat, el dels Països Catalans. Un recorregut pel fascinant medi natural i per la història ebrenca, plena d’insurgència i de conflicte, el darrer dels quals, la lluita contra el transvasament previst en el Plan Hidrológico Nacional, ha servit per cohesionar el territori i incorporar-lo definitivament a l’imaginari nacional, amb una nova catalanitat desacomplexada i vigorosa i amb l’aportació del seu ric univers simbòlic: la jota, les bandes de música, els bous o Sant Antoni, a més d’una literatura amb Despuig i Vicenç Garcia, a banda de la modernitat d’Arbó, Bladé, Moncada i Vergés.

Xavier Vega Castellví (Flix, Ribera d’Ebre, 1955), ha exercit de professor de filosofia a l’Institut de Flix, d’on va ser director entre 1996 i 2003. Des de ben jove, s’ha dedicat a la política i a l’activisme cultural. En el terreny polític, ha estat regidor de cultura a l’ajuntament del seu poble (1983-1991) i va ser Delegat Territorial a les Terres de l’Ebre. En el terreny cultural, és membre fundador del Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre i un dels impulsors del premi d’assaig Artur Bladé i Desumvila (1983), i ha estat editor de la revista Fòrum (1991- 1993). Ha col·laborat en diverses publicacions regionals i nacionals, com la Miscel·lània del CERE, La Veu de l’Ebre, Diari de Tarragona, Segre, El Món, Avui, El Punt, Ateneu, Revista de Catalunya o Núvol.