La qüestió fonamental és aquella que planteja com una multitud pot esdevenir una persona civil única. Hobbes és un pensador ineludible perquè explicita el mecanisme constitutiu de l’artifici que és tot ordre polític com a artefacte humà que resultarà més o menys adequat si sap establir l’obediència a la llei de manera que garanteixi prou seguretat i pau com perquè la llibertat i el benestar siguin possibles. El càlcul de la voluntat racional humana compartida és capaç de generar l’instrument o aparell polític que supera, tot incorporant-la en el seu si, la dinàmica pròpia de les associacions naturals de beneficis i afectes mutus particulars que veien perillar la seva existència en la lluita a mort per la supervivència. En Hobbes tots som iguals en les inclinacions fonamentals que són del nostre interès absolut fins al punt que no garanteixen per si el respecte a les regles de convivència elementals. D’aquí en resultarà la institució d’una república, Commonwealth o Leviatan.

Josep Montserrat // Doctor en Filosofia. Catedràtic de la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona. Director del Grup de Recerca «eidos. Hermenèutica, platonisme i modernitat». Actualment és degà de la Facultat de Filosofia de la UB i president de la Societat Catalana de Filosofia. Entre les seves publicacions, El polític de Plató. La gràcia de la mesura, 1999; Estranys, setciències i pentatletes. Cinc estudis de filosofia política clàssica, 2007. Ha traduït obres de Leo Strauss (La ciutat i l’home, i El problema de Sòcrates), Stanley Rosen (Filosofia fundadora), Lester Embree, (Anàlisi Reflexiva) i Yves Charles Zarka (Refundar el cosmopolitisme, Publicacions UB, 2015). És membre del consell editor del Bulletin Hobbes i ha prepart l’edició del De Homine de Thomas Hobbes per a la col·lecció de les obres llatines de Thomas Hobbes publicada a l’editorial Vrin de París, 2018.