Als contes de Flannery O’Connor sempre hi brilla una estranya bellesa, una íntima exposició moral de la condició humana, que va més enllà de la història mateixa.

Comparada sovint amb William Faulkner o Carson McCullers, Flannery O’Connor és una de les grans narradores nord-americanes, i el seu geni lúcid i turmentat ha concebut part de la narrativa més sòlida i pertorbadora del segle XX. Els trenta-un relats d’aquest llibre, traduïts i publicats per primera vegada en català, tenen com a escenari els pobles i les terres del sud dels Estats Units, especialment la seva Geòrgia natal, un indret decrèpit i decadent marcat per la violència i l’odi racial. Però més enllà de la sordidesa, els conflictes socials i racials, l’asfixiant presència de la religió i la frustrada lluita per la llibertat, als contes de Flannery O’Connor sempre hi brilla una estranya bellesa, una íntima exposició moral de la condició humana, que va més enllà de la història mateixa.