«Walter Benjamin. Una autobiografía de la Modernidad» propone una aproximación literaria al pensamiento del filósofo alemán desde la perspectiva de la literatura comparada, articulando la teoría del ensayo, la literatura de ideas y la escritura del yo. La tesis central de este libro es que prácticamente toda la obra de Benjamin, desde la filosofía a la crítica literaria, desde el ensayo a la crónica, y por supuesto, sus relatos y escritos de carácter más explícitamente memorialísticos, está impregnada del sentido de la escritura del yo, aunque se prometió a sí mismo no utilizar nunca el pronombre personal de primera persona del singular salvo en las cartas. En este sentido su arqueología de la modernidad es también una meditación sobre el individuo en la modernidad misma.

(···)«Walter Benjamin. Una autobiografía de la Modernidad» proposes a literary approach to the thought of the German philosopher from the perspective of comparative literature, articulating the theory of the essay, the literature of ideas and the writing of the self. The central thesis of this book is that virtually all of Benjamin's work, from philosophy to literary criticism, from the essay to the chronicle, and, of course, his stories and writings of a more explicitly memorialistic character, is imbued with a sense of the writing of the self, although he promised himself never to use the first person singular personal pronoun except in letters. In this sense his archaeology of modernity is also a meditation on the individual in modernity itself.

(···)«Walter Benjamin. Una autobiografía de la Modernidad» proposa una aproximació literària al pensament del filòsof alemany des de la perspectiva de la literatura comparada, articulant la teoria de l'assaig, la literatura d'idees i l'escriptura del jo. La tesi central d'aquest llibre és que pràcticament tota l'obra de Benjamin, des de la filosofia a la crítica literària, des de l'assaig a la crònica i, per descomptat, els relats i els escrits de caràcter més explícitament memorialístics, està impregnada del sentit de l'escriptura del jo, encara que es va prometre a si mateix no utilitzar mai el pronom personal de primera persona del singular excepte a les cartes. En aquest sentit, la seva arqueologia de la modernitat és també una meditació sobre l'individu en la modernitat mateixa.