Les bases més importants de la llengua contemporània, les va assentar Pompeu Fabra durant la primera meitat del segle xx. El procés de codificació i estandardització de la llengua, però, no es pot reduir a la història lineal de conquestes públiques d'una sola obra: la llengua estàndard actual s'ha construït a partir de múltiples equilibris personals i institucionals.En l'època de Fabra, Josep Calveras Santacana (18901964), un jesuïta especialista en mística ignasiana, es va posar en lingüística per analitzar els mecanismes que intervenen en la construcció d'una llengua estàndard. Bona part dels seus estudis qüestionen la naturalesa de tota llengua estàndard, en forma d'aquests interrogants: qui té l'autoritat per definir la norma, quins són els criteris adoptats i quins objectius es marquen davant la proposta d'un determinat model de llengua. El llibre Una revisió de Fabra, una crítica a la norma presenta el conjunt de l'obra lingüística d'aquest personatge, i analitza en el seu context el discurs calverià, que furga en les bases de la llengua estàndard actual, en els orígens de la nostra modernitat.