* "[...] Un crit contra una terrible injustícia i un drama diari: com afecten els protagonistes les ferides físiques que es mantenen als cossos talats per sempre". * Un projecte inacabable del fotoperiodisme més actual, igual que són infinites les seqüeles que provoquen les mines antipersones. Gervasio Sánchez treballa amb víctimes d'aquesta xacra des del setembre del 1995, una feina que recorre la major part de la seva trajectòria professional. * Els estralls que provoquen les mines són per a tota la vida. Les 11 víctimes d'aquest projecte han estat escollides a l'atzar a països africans com Angola i Moçambic, asiàtics com Cambodja, Afganistan i Iraq, llatinoamericans com El Salvador, Nicaragua i Colòmbia o europeus com Bòsnia i Hercegovina. "Gervasio sap que necessitem les veus mutilades si aspirem a escriure una història completa. I per aixo cal reivindicar, enfront de l'odi que mina, la valentia que mira." Irene Vallejo (pròleg)Pròlegs Josep Santa Creu 6 Irene Vallejo 8 Jon Lee Anderson 10 Rafael Doctor Roncero 12 Patricia Nieto 16 David Rieff 19 Carmen Sarmiento 20 Diego Sánchez Maldonado 22 Gervasio Sánchez 25 Històries Sokheurm Man 30 Mao Rattanak 45 Joaquina Natchilombo 56 Adis Smajic 73 Manuel Orellana 90 Medy Ewaz Ali 103 Zar Bibi 131 Sofia Elface Fumo 146 Justino Pérez 188 Fanar Zekri 204 Mónica Paola Ardila 216 Annexos 232 Col·laboradors 302Gervasio Sánchez és periodista des del 1984. Els seus treballs es publiquen a Heraldo de Aragón, El País i La Vanguardia; col·labora amb la cadena SER i la BBC. És autor de diversos llibres fotogràfics, entre ells Dones Women/Afganistan, Activistes per la vida, Antología, Kosovo, Niños de la guerra, Sierra Leona. Guerra y paz, La caravana de la muerte. Las víctimas de Pinochet, Latidos del tiempo, Vides minades y Sarajevo 1992-2008 (publicats per Blume). Ha estat mereixedor dels premis Cirilo Rodríguez, Club Internacional de Premsa, Andalusia de Cultura, Drets Humans de Periodisme, Liber Press, Javier Bueno i Joan Alsina de Casa Amèrica Catalunya; les institucions aragoneses li van concedir la Medalla d'Or de Santa Isabel de Portugal i la Medalla al Mèrit professional. El 2008 va obtenir el Premi Ortega i Gasset per la fotografia Sofia Elface Fumo amb la seva filla Alia i el 2009 el Premi Nacional de Fotografia. L'abril del 2011 va rebre el Premi Internacional Julio Anguita Parrado i el maig del 2011 va rebre la Gran Creu de l'Ordre Civil de la Solidaritat Social. És enviat especial per la pau de la UNESCO des de 1998.