L’any 1917, a Zuric, coincideixen tres personatges clau del segle XX: Lenin, Joyce i Tzara. Tots tres protagonitzen les revolucions que van canviar el caràcter i la fesomia d’Europa: la revolució comunista de Lenin, la revolució literària de Joyce i la revolució artística de Tristan Tzara ―l’home del dadà i del cèlebre Cabaret Voltaire. Curiosament, cap d’ells era suís, però tots tres van coincidir-hi l’any 1917, que alguns historiadors consideren el primer any del segle XX. Agustí Pons, que és el biògraf més important del país (Espriu, Capmany, Luján, Calders...) ha trenat tres retrats i una visió de l’Europa de la Primera Guerra Mundial i de l’esclat revolucionari soviètic. Un relat documentat i lliure, molt atent a la finíssima ratlla que separa la utopia del crim.

Agustí Pons i Mir (Barcelona, 1947) és periodista i escriptor. Ha publicat, entre d'altres, els llibres següents: Converses amb Frederica Montseny (1977); Retrats contemporanis (1991); Deu daus (1991, Premi Joan Fuster i Premi Nacional d'Assaig); Joan Triadú, l'impuls obstinat (1994); Pere Calders, veritat oculta (1998); Maria Aurèlia Capmany, l'època d'una dona (2000); Nèstor Luján. El periodisme liberal (2004, Premi Crítica Serra d'Or); Temps indòcils (2007); Cartes a Clara (2010); i El notari Raimon Noguera i el llegat de Picasso, Miró i Pau Casals (2011).