Està comunament acceptat que cal aprendre al llarg de tota la vida, com també és cert que els coneixements que es van desenvolupant s?han de contrastar amb les «veritats» vigents fins fa pocs anys, ja que el progrés tendeix a posar-les en qüestió. Així, cal assumir que el procés d?aprenentatge no es pot aturar i que és imprescindible saber desaprendre i ressituar les noves informacions, tot preservant-ne d?altres que formen part del bagatge cultural. Considerant que l?expectativa de vida creix sense parar, i amb vista a evitar que la gent es quedi atrapada en la visió del món que va adquirir durant la seva vida escolar o arran de la seva pràctica professional, s?ha de conscienciar que aprendre és una necessitat, un dret i una responsabilitat social i individual. S?aprèn a casa, en el si d?experiències quotidianes o culturals, interactuant amb els altres, mirant i escoltant, pels mitjans de comunicació, en llocs específics o, simplement, vivint, perquè la vida mateixa és temps per aprendre. Per tot això, resulta evident que hem de promoure una actitud més favorable envers l?aprenentatge continu, a fi d?assolir una qualitat de vida satisfactòria, més autonomia personal i la capacitat de prendre decisions amb criteri. Encara més, no podem desaprofitar l?enorme valor que representa comprendre i compartir amb altres persones, generacions i cultures, sabers i experiències que la societat no hauria de perdre.Breu relat històric de l?aprenentatge durant tota la vida 1. Aprendre per no deixar-se guanyar per les desigualtats viscudes Les barreres simbòliques a l?aprenentatge al llarg de la vida Algunes falsedats que determinen actituds i desanimen Antecedents: història personal influenciada per les actituds i el context. Incidència en l?aprenentatge 2. Aprendre des que naixem és tan important com viure Idees bàsiques sobre aprendre al llarg de la vida Què es pot aprendre. Diversitat d?aprenentatges. Entorns institucionals o no institucionals Amb qui es pot aprendre durant tota la vida: la importància de les relacions interpersonals Com s?aprenen i es teixeixen els coneixements: transversalitat i intergeneracionalitat 3. Aprendre per poder ampliar: qui som, on som, què pensem i què sabem Autoimatge de l?etern aprenent: confiança en les pròpies competències Condicions personals per aprendre: actituds, curiositat, preguntes, interessos Condicions del procés: aprendre, desaprendre i reaprendre 4. Aprendre per estar en el món i tenir qualitat de vida Aprendre a qui beneficia? Influenciar i ser influenciat Petites pinzellades de les ciències per continuar aprenent Idees que eviten estereotips (edatisme) i pèrdua d?identitat: aprenentatge satisfactori 5. Aprendre per no deixar passar cap oportunitat: espais i temps a la carta Activitats amb iniciativa personal per aprendre individualment o en grup Oportunitats de l?entorn per aprendre: institucions, teixit associatiu i societat civil Una nova perspectiva: aprendre aportant els sabers, els coneixements i les experiències Context de la proposta La mentoria: una fórmula satisfactòria d?intercanvi de sabers i experiències Balanç global Bibliografia Agraïments Sobre l?autoraMaria Jesús Comellas Carbó és professora emèrita de la Universitat Autònoma de Barcelona i col·laboradora de diversos mitjans de comunicació de premsa, ràdio i televisió.