«Aquests textos i dibuixos, no tots, han estat fets al llarg del 2020, l’any més trist que he conegut. Segons els feia, anaven quedant a manera d’enfilall. Els he remogut, però; i remoure és un mot que vol dir canviar-los de lloc i també suprimir-ne; molts en aquest cas. Segurament, no són altra que escarrufos, estranyeses; cal sospitar-los mostra, deix d’una més gran estranyitud, paràsit afegit que també ha aconseguit la imprecisa pandèmia.

Estic redactant això -vint-i-u de febrer de 2021- quan l’extrema violència -una vegada més- de l’Administració es manifesta als carrers. Escric “extrema” perquè sempre arriba a l’extrem, i sovint una mica o molt més del que precisen per seguir fent. La violència és greu: de dalt a baix; l’altra que en diuen, és defensa, afartament, justícia, raó, esperança.»

Fèlix Balanzó Guerendiain (1945, octubre). Ha estat professor a la UAB. Té una filla, dos fills i un net – i ha fet altres coses.