Aquest estudi sorgeix del quadern de notes, mantingut durant quinze anys de forma intermitent (i que ací, en rigor, ocupa la segona part). Ha estat concebut a partir de les idees de contigüitat i penitència: aborda la contaminació de significats i les inversions perceptives que són a la base de l'humor, tot partint de la conversació ordinària. Els capítols s'ordenen circularment a l'entorn d'un centre que perd progressivament els seus atributs. La conversació, l'emergència de l'humor "(verbal i situacional), i els processos de significació són, inicialment, els temes que s'exploren. La forma estructuralment subversiva de l'humor és estudiada al costat de la seca funció crítica, vinculada als continguts i als valors socials -dit breument, el fútil i Fútil. En paral·lel, Acròbates de l'emoció indaga també sobre les implicacions filosòfiques del diàleg, sobre l'absurd i la lògica, i sobre la persistència de l'organització narrativa en diferents dimensions de l'experiència, mantenint en tot moment una perspectiva pragmàtica o discursiva. La primera redacció d'aquest estudi va ser enllestida durant una estada de recerca a la Universitat de Califòrnia a Berkeley. El títol prové d'una frase d' Arthur Koestler, a The Act of Creation (1967).