Vaig sortir corrents, de cop. Nomes vaig tenir temps de sentir que la mare deia Que fa ara aquest boig? No volia quedar-me al seu costat, em negava a compartir aquell moment amb ells. Ja era lluny, a partir daleshores ja no pertanyia al seu mon, la carta ho deia. Vaig sortir als camps i vaig caminar una bona part de la nit, la frescor del nord, els camins de terra, lolor de colza, molt forta en aquell moment de lany. Tota la nit la vaig dedicar a elaborar la meva nova vida lluny daqui.En realitat, la insurreccio contra els pares, contra la pobresa, contra la meva classe social, el seu racisme, la seva violencia, els seus costums, va ser una cosa secundaria. Perque, abans que jo em rebelles contra el mon de la meva infantesa, el mon de la meva infantesa shavia rebellat contra mi. Per a la meva familia i els altres, de seguida, vaig ser font de vergonya i fins i tot de repulsio. Nomes tenia lopcio de fugir. Aquest llibre es un intent per entendre-ho. Edouard Louis