“Era un matí d’hivern. El vent de garbí mossegava la terra i omplia el paisatge de pols. Aquell dia Helena aconseguí escapar-se del forat en què havia viscut segrestada”. 

Helena viu raptada dels dotze als dinou anys. El seu captiveri transcorre en una cambra subterrània de la casa d’una finca als afores de Palma. El seu segrestador és Johann, d’una quarantena d’anys, determinat a convertir una nena gairebé adolescent en una dona al seu gust. De la desesperació inicial, la noia passa a experimentar una ambivalència cap a ell. “Em feia por, i ràbia, i pena... Era tendre i cruel”, diu després de la seva fugida.