Antoni Clapés (Sabadell, 1948) va estudiar Ciències Econòmiques i exercir com a professional en la indústria informàtica. La seva percepció de la poesia com a experiència personal directament connectada a un impuls que engloba l’universal, el va dur a propiciar projectes com la llibreria Els dies (1976-1989) o les Edicions dels dies (1981-1986), així com el prestigiós segell editorial Cafè Central (1989). Els seus darrers llibres de poesia són La llum i el no-res (2009, Premi Cavall verd i premi Cadaqués),La lentitud, la durada (2010), L’arquitectura de la llum (2012) i Pluja (2015), i ha exercit una infatigable i brillant tasca com a traductor de poesia, narrativa i assaig, en què destaca el seu profund coneixement de la poesia contemporània quebequesa, entre altres.

En aquest Arbre que s’allunyà el vincle entre memòria i expressió transita en la reflexió sobre l’experiència de llenguatge, com si tot allò viscut, allò sentit i vist, allò llegit, només pogués transcendir, perpetuant-se, a partir de la paraula poètica.