Els somnis, els bons i els dolents, solen abolir el temps. Però mai l’esperança. Parlar avui de la vida d’August Gil Matamala –tres anys de República, tres de guerra, trenta-nou de dictadura i trenta-nou de democràcia formal– és parlar d’una veu fidel als principis universals de llibertat i justícia. Una veu resistent –crítica i sòlida, discreta i perseverant– sota qualsevol circumstància: primer, contra la negra nit del franquisme; després, contra les renúncies i frustracions que van originar el règim del 1978; avui, contra les desigualtats globalitzades del segle XXI.

Endinsant-se en la contrahistòria feta des de baix i a l’esquerra, David Fernàndez i Anna Gabriel Sabaté estiren el fil roig col·lectiu d’un intens itinerari vital, per reteixir el relat fèrtil d’una part de l’esquerra social –la més oblidada– d’aquest país i d’una vida quotidiana que amaga episodis extraordinaris. Advocat de referència durant cinc dècades en el front laboralista i antirepressiu –davant el TOP, l’Audiencia Nacional o el Tribunal d’Estrasburg–, l’evolució política també descodifica passat, present i futur: del PSUC antifranquista a l’autonomia obrera fins a arribar a l’independentisme d’esquerres.

Tota una vida, doncs, dedicada la lluita per les llibertats democràtiques, socials i nacionals que ens permet entendre d’on venim, saber on som i per què, i encarar els reptes majúsculs que encara afrontem avui als Països Catalans i al món.