¿Per què les legions i el poble romans van dipositar les seves esperances en el jove Gai Cèsar, dit Calígula, fill de l’enyorat Germànic? ¿Per què, després d’uns inicis prometedors al capdavant de l’imperi, va arruïnar Roma, va cometre tota mena de malvestats i es va convertir en un monstre? Al llarg de la història han estat nombrosos els intents de diagnosticar la pretesa malaltia que va patir, però el cert és que la seva figura continua essent un enigma indesxifrable. I la millor manera d’apropar-se a aquest personatge singular és llegint el Calígula que ens va deixar Suetoni, del qual va sorgir la imatge de l’emperador depravat que tots coneixem.

Gai Suetoni Tranquil (c. 70-140 dC) és el biògraf més cèlebre de la literatura llatina. Per les cartes de Plini el Jove —que era amic seu—, sabem que fou assessor de l’emperador en l’elaboració dels discursos, supervisor de les biblioteques de Roma i cap de la correspondència oficial de l’imperi. Aquests càrrecs, de ben segur, li donaren accés a valuoses informacions per escriure les seves diverses obres, la majoria de les quals s’han perdut. Amb tot, conservem gairebé íntegrament les excepcionals "Vides dels cèsars", que inclouen les biografies dels dotze primers cèsars (de Juli Cèsar a Domicià), entre les quals trobem l’escandalosa i alhora fascinant vida de Calígula, que ara oferim en traducció catalana.