Nova edició a Empúries de la novel·la breu de Vicenç Pagès Jordà, una deliciosa paràbola sobre la immortalitat.

Joan Ferrer passa revista a la seva prolongada existència de gairebé mil anys, i exposa els fets que l’han condemnat a una pena tant dura com injusta. Per això escriu una carta a la reina d’Anglaterra. L’autor d’aquesta missiva ha passat tota mena de vicissituds, des de l’Edat Mitjana fins al llindar del tercer mil·lenni. Ha practicat tots els vicis i s’ha procurat tots els plaers. Ha freqüentat palaus i salons, ha conegut savis i poderosos, ha estimat moltes dones que li han parlat en moltes llengües en infinitat de països. Ara, després de rodolar pels segles, escriu una carta a Sa Majestat, i no precisament per demanar clemència.

Vicenç Pagès Jordà (Figueres, 1963 – Torroella de Montgrí, 2022) va guanyar la Biennal de Barcelona en l'apartat de literatura als 25 anys. L'any següent va aparèixer el seu primer llibre, el recull de contes Cercles d'infinites combinacions, al qual seguirien En companyia de l'altre (premi Documenta 1998) i El poeta i altres contes (premi Mercè Rodoreda 2004). Una antologia ―dita tria personal― d’aquesta narrativa curta veuria la llum amb el títol Exorcismes l’any 2018. En paral·lel, va publicar les novel·les El món d'Horaci (1995, reescrita i reeditada el 2016), Carta a la reina d’Anglaterra (1997), La felicitat no és completa (premi Sant Joan 2003), Els jugadors de whist (premi Crexells 2009), Dies de frontera (premi Sant Jordi 2013) i Robinson (2017). Entre altres obres, també és autor d’assaigs sobre la lectura i l’escriptura com Un tramvia anomenat text (1998) i De Robinson Crusoe a Peter Pan: Un cànon de literatura juvenil (2006) i l’assaig memorialístic personal i generacional Memòria vintage: del primer home a la Lluna a Pulp Fiction (2020). www.vicencpagesjorda.net